LLUNY DE QUALSEVOL ALTRE LLOC

Castelló de la Plana, dècada del 2010. Joan ha deixat la seua vida de professor, ha tallat amb els orígens familiars i s’ha convertit en un vagabund desencantat que sobreviu amb treballs ocasionals, fent de pescador o de temporer. D’aquesta manera, uneix el seu destí al dels marginats de la societat, mentre que viu la vida com un solitari, víctima d’un aïllament que no s’acaba d’entendre. El seu contrapés és Mamadou, un immigrant de Gàmbia que ha travessat deserts i oceans fugint de la misèria i que està decidit a millorar el seu futur. Tots dos, malgrat tindre posicions vitals molt diferents, estableixen una forta amistat.
Amb una estructura molt simple construïda a partir de seqüències curtes, Lluny de qualsevol altre lloc es presenta com un croquis desordenat del que és una ciutat en els temps postindustrials i líquids de la globalització, en els quals, però, els vells fantasmes de l’autoritarisme i de la repressió continuen molt presents. Alhora, en l’exploració de l’existència en les seues formes més rudes hi ha una clara voluntat de destil·lar cert lirisme, algun valor que compense la innegable futilitat que tot ho envolta. Aquest ideal pren cos de manera deliberada en l’intent del protagonista de reviure l’extingida vida rural dels seus avantpassats, cosa que suposa una pensada extravagant però vàlida com qualsevol altra.