LA NENA

SENSE LÍMITS Torna Carmen Mola, l'últim fenomen de la novel·la negra espanyola (600.000 lectors) mb una entrega encara més revulsiva, violenta i sorprenent «Ningú torna indemne de l'infern.» És la nit del cap d'any xinès, comença l'any del porc. La Chesca, al capdavant de la Brigada d'Anàlisi de Casos des de fa un any, ha quedat amb l'Ángel Zárate, però a l'últim moment aquest no s'hi presenta. Tot i així, ella surt a divertir-se, coneix un home i passa la nit amb ell. L'endemà al matí, tres individus se li planten al voltant del llit i una olor repulsiva de porc impregna el dormitori. Després d'un dia sencer sense tenir notícies de la seva companya, els membres de la BAC comencen a buscar-la. Compten per a la recerca amb una ajuda inestimable: la de l'Elena Blanco, que va deixar la policia després del daltabaix que va suposar el cas de la Xarxa Porpra, però és incapaç de donar l'esquena a una amiga, encara que la gelosia pot jugar-li una mala passada. Molt aviat la brigada anirà entrellucant l'horror, físic i moral, del qual la Chesca no és l'única víctima. «A cada cas perdem un tros d'ànima», diu l'Elena al Zárate. A mesura que avancem en la lectura, fins i tot nosaltres podríem sentir el mateix.La crítica ha dit:
«Tots cauen rendits (qui l'agafa no la deixa anar) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiva d'aquelles que fan època (i sèries).»
Inés Martín Rodrigo, ABC «L'Elena Ferrante espanyola? Carmen Mola irromp amb força en el panorama de la novel·la negra.»
Juan Carlos Galindo, El País«Qui és Carmen Mola? Potser importa? Les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que estem ja en l'última pàgina.»
Jordi Llobregat, director de València Negra «La novel·la negra o muta o s'estanca. Carmen Mola, l'escriptora mutant. El pitjor d'ella, que no la pots convidar a un festival.»
Carlos Zanón, director de BCNegra«Sigui qui sigui, Mola s'ha superat a si mateix/a.»
M. Rodríguez Rivero, «Babelia» (El País) «Des de la primera pàgina, Carmen Mola, sigui qui sigui, demostra tenir una veu pròpia, i això, en el gènere negre i fora d'aquest, ja és molt, potser la meitat de tot. O més.»
Lorenzo Silva, director de Getafe Negre«On estava amagada aquesta narradora?»
Ángel Del Carrer, director de Gijón Negro