CARTES DES DE LA PRESÓ / CARTES A TATIANA SCHUCHT

«Aquest és un recull de les cartes que Gramsci va enviar a Tatiana Schucht, la germana de la seva dona. Tatiana va ser la persona físicament més propera a ell durant l'empresonament, i la seva corresponsal més diligent; les cartes que Gramsci li escrivia suposen el millor fil conductor per seguir detalladament la vida, els estats d'ànim, els projectes i les tribulacions del pres durant els onze anys que va estar tancat. Tatiana oferia a Gramsci, també, la possibilitat d'un desfogament intel·lectual imprescindible que amb Giulia, la seva dona, no era possible, a causa de la relació cada vegada més dolorosa entre els dos cònjuges, que estaven separats no tan sols per la distància física, sinó també per la dificultat de Gramsci a l'hora de parlar de sentiments en unes cartes que havien de passar per mans del censor, i que de vegades escrivia després de mesos sense rebre notícies de Giulia, malalta ella també i sola amb els dos fills de la parella a Moscou.

D'altra banda, aquest recull no ens il·lumina solament la vida del Gramsci captiu. Al costat de la personalitat de Gramsci, que es perfila tan nítidament en les seves pròpies paraules, descobrim, amb la mateixa vivesa, si bé d'una manera més indirecta, la persona que va ser Tatiana: una dona culta, extremament sensible i inquieta, que vivia per ajudar els altres.

Aquestes cartes ens mantenen viva a la memòria la lluita d'un home que es rebel·là sempre contra l'adversitat i que, fins i tot enmig de les més grans dificultats, sense laments ni autocompassió, va dedicar la seva vida a allò que li donava sentit: a buscar la manera de construir un món millor, conscient que viure volia dir pensar, actuar i lluitar.»

Del pròleg d'Alba Dedeu


Antonio Gramsci (Ales, 1891 – Roma, 1937), escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard. El 1911, gràcies a una beca, se li obriren les portes de la Universitat de Torí, on es formà culturalment i políticament, entrà en contacte amb els socialistes torinesos i començà tant la seva militància política com la seva intensíssima tasca periodística. L'any 1922 va ser enviat a Moscou com a delegat del Partit Comunista Italià. Mentre era a l'URSS, Gramsci va començar a distanciar-se de l'extremisme de Bordiga, que s'oposava a participar a les eleccions i a treballar amb altres organitzacions de l'esquerra. Detingut l'any 1926, l'any 1928 va ser condemnat a vint anys de reclusió. Aquí comença el seu periple carcerari durant el qual elaborà unes notes i uns apunts que foren publicats amb el títol de Quaderni del carcere. El 1947 foren publicades les seves Lettere dal carcere.