LES MARES

NO ES POT ANAR MÉS LLUNY El nou lliurament de la sèrie que va canviar la novel·la negra espanyola conquistant a la crítica i a més de mig milió de lectors. La inspectora Elena Blanco travessa el dipòsit de la Grua Municipal Migdia II de Madrid fins a arribar a una vella furgoneta que expel·leix una olor putrefacta. Dins està el cadàver d'un home lligat a una cadira, amb una costura deforme que ascendeix del pubis a l'abdomen. Els primers resultats de l'autòpsia aclareixen que a aquest toxicòman reincident li van arrencar alguns òrgans i li van col·locar en el ventre un fetus de gairebé set mesos. Les anàlisis d'ADN revelen que es tracta del seu fill biològic. Al cap de pocs dies, la Brigada d'Anàlisi de Casos es desplaça a la zona portuària de la Corunya, on el cos d'un assessor fiscal de seixanta-quatre anys ha estat assassinat amb el mateix modus operandi. Quina relació existeix entre les dues víctimes? I on estan les mares dels nadons?S'obre així la recerca del nou i pertorbador cas de la BAC. Mentre la relació entre Elena i Zárate es fa cada vegada més complicada pels turments d'ell sobre la mort de Chesca i l'obsessió d'ella per adoptar a la Nena, tots els indicis els acostaran a una misteriosa organització els fils de la qual manegen els poderosos i intocables del país i a la qual ningú sembla poder-se acostar sense morir.La crítica ha dit...
«Tots cauen rendits (qui l'agafa no la solta) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix al millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista a una (sí, és una dona) detectiu de les quals fan època (i sèries)».
Inés Martín Rodrigo, ABC «Elena Blanco és dels millors personatges femenins protagonistes que he vist en molt de tempsi el Madrid que es mostra, llista de carrers i violent, dona molta força».
Paco Cabezas, director de la sèrie La núvia gitana «Una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que estem ja en l'última pàgina».
Jordi Llobregat, director de València Negra «No deixa indiferent a ningú, [...] no dona respir ni un segon».
Nereida Domínguez, La Veu de Cadis«La novel·la negra o muta o s'entotsola. Carmen Mola, l'escriptora mutant».
Carlos Zanón «Des de la primera pàgina, Carmen Mola [...] demostra tenir una veu pròpia, i això, en el gènere negre i fora d'ell, ja és molt, potser la meitat de tot. O més».
Lorenzo Silva «Una estructura sòlida i un argument portat com un clàssic policial però que al temps trenca diversos convencionalismes».
Juan Carlos Galindo, El País «Amb capítols curts, un dosatge de la intriga, i un estil eficaç que contribueixen a una absorbent lectura. [...] La inspectora Elena Blanco i els seus companys de la Brigada d'Anàlisi de Casos, s'han fet ja un buit en primera línia dels investigadors que, en el seu costat femení, van tenir com a precursora a Petra Delicat».
Luisa Martínez, L'Imparcial «A (gairebé) ningú li importa un ardit qui s'amagui després d'aquest pseudònim; l'única cosa que de veritat compta és que continuï publicant novel·les».
Manuel Rodríguez Rivero, Babelia «Carmen Mola té un relat que m'encanta, no pots deixar de llegir. Me la vaig acabar en tres o quatre dies».
Imanol Arruti, La Dupla«Addictiva i emocionant.»
Elena Méndez, La Veu de Galícia