DE WARHOL A @YODOMINGUEZ

Assegurava Richard Hamilton que no s’entén res en un quadre aïllat. “Només quan les coses s’ajunten i es relacionen com a seqüències d’idees, comencen a adquirir sentit.”
La llarga quimera de pensar que l’art ens pot ajudar a entendre el món. Andy Warhol i aquelles llaunes de la sopa Campbell. L’esmentat Hamilton i la seua torradora de pa amb disseny alemany.
L’obstinada quimera de pensar que l’art pot transformar el món. L’antimilitarisme de l’Equip Crònica. La reivindicació feminista d’Isabel Oliver i d’Eulàlia Grau. Les vidrieres virolades de Chus García-Fraile. El Banksy més subversiu i el més integrat. Les interactives ampolles de detergent que col·lecciona l’altra Eulàlia, Valldosera. Les vanitas de la societat de consum en les miniatures de Gurt Swanenberg. La vigilància activa dels estereotips i dels tòpics publicitaris de Yolanda Domínguez.
Mirar l’art i voler entendre el món. Mirar l’art i desitjar que puga transformar la vida. Les nostres vides.