MAGRET I ELS ANARQUISTES

Barcelona, finals de 1936, hivern. El comissari de la policia judicial del Quai des Orfèvres, Jules Magret (que no Maigret, encara que s’hi acosta molt), fumador empedreït de pipa i amb el seu peculiar bombí, arriba a Barcelona amb un objectiu ben clar: capturar l’anarquista Llibert Tarrés, un estafador especialista en falsificació de signatures i documents acusat d’homicidi. Sota aquest pretext, les intencions del policia són encara més enrevessades: enxampar el Genovès, l’autèntica obsessió de Magret, un dels criminals més buscats, indescriptibles i fugissers d’Europa, una mena de fantasma capaç de travessar les fronteres i canviar la seva identitat.
Allà —amb l’ajut d’altres policies— s’hi trobarà de tot: un país en guerra, feixistes contra republicans, republicans socialistes contra anarquistes, partits d’esquerra i sindicats patrullant els carrers, la sòrdida vida nocturna dels baixos fons, desgràcies familiars i encara més cadàvers en un territori on hi regna el caos. Un embolic de primera que el durà també fins a les denses boires hivernals i gebradores de Lleida i les Borges Blanques, on Magret trobarà una veritat inesperada en una atmosfera feixuga i tibant que no es descarrega fins al final, com una tempesta.