LES PAPALLONES DEL KEBAB (E.72)

Un dia la Mila em va preguntar que si mon pare li pega a ma mare.
Que diuen alguns veïns que els musulmans els peguen a les seues
dones si no volen posar-se el mocador al cap. No és un «mocador al
cap»! Jo em pense que «mocador» va de «mocar», de «moc», i no
m’agrada. Entre hijab, burka o Shayla, per exemple, hi ha moltes
diferències. A més, ma mare no és musulmana, i tot el món ho sap.
Quines coses tenen les veïnes! No es pega. No s’ha de pegar, ens ho
han dit milions de vegades a casa, a l’escola, als campaments
d’estiu... Mon pare mai no ens pegaria, mai. Ni a ma mare, ni a mi ni
a Layla.
Layla és la meua germana bessona; tot i que ningú no ho diria, que
som bessones. Ella és igualeta que mon pare: bruna amb els cabells
llisos i negres, negres i els ulls verds. Per això ell li va triar el nom. Jo
m'assemble més a ma mare: rossa, de pell blanquinosa, cabells arrissats i ulls marrons. Ben normals. Per això el meu nom és Akila. Significa "intel·ligent". Tota la vida que m'ho repeteixen, això del significat, com si fora una gran cosa, però jo no puc deixar de pensar que
la meua germana és la "guapa", la nit estrelada, i jo... la “llesta”.