DINS EL DARRER BLAU

Tres mons s’entrecreuen en la Mallorca de finals del segle XVII: el de la gent de bé, cortesans, comerciants, frares ambiciosos o erudits barroquitzants, servidors de la Inquisició... El de la gent del poble, pagesos i artesans, bandolers o meuques. I, sobretot, el dels criptojueus i conversos, guardians de la seva tradició o confidents atemorits, amb l’horitzó impossible d’una fugida cap a la llibertat que s’acabarà en la humiliació o en les flames de l’últim Auto de Fe: ho diu la història, però en la novel·la de Carme Riera la història es transforma en vida palpitant, en respiració i passió, i, sobretot, en pietat pels botxins i les víctimes.